DIA MUNDIAL DEL TEATRE PER A LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT 2019

Avui, 20 de març, se celebra el Dia Mundial del Teatre per a la Infància i la Joventut 2019 i ASSITEJ vol celebrar-lo amb el missatge “Porta un nen al teatre avui, Porta una nena al teatre avui” recordant-nos el valor del teatre en el desenvolupament de la infància i la joventut. S’hi sumaran més de 90 països.

El Dia Mundial és una campanya global. ASSITEJ té més de 90 centres nacionals així com xarxes professionals amb afiliats a 100 països.

 

VÍDEO D’ASSITEJ: vimeo.com/315004381

 

Els missatges d’aquest any han estat escrits per Joyee, de 8 anys, de l’Índia, i per Jojo, d’11 anys, d’Austràlia. Totes dues assisteixen a la House of Muchness, a Brunswick, Austràlia. No són escriptores de renom, tan sols són reflexions de dues nenes procedents de llocs molt diferents. A la House of Muchness existeix un ambient on els joves poden pertànyer a un col·lectiu i construir relacions socials, expressions artístiques i trobar companys de creació. Els seus missatges són la transcripció d’una conversa amb la fundadora i directora artística, Alex Walker.

La presidenta d’ASSITEJ Internacional, Yvette Hardie, de Sud-àfrica, també ha escrit, com cada any, un missatge.

MISSATGE DEL DIA MUNDIAL 2019 PER YVETTE HARDIE, PRESIDENTA D’ASSITEJ

 

Vivim en un món estripat per la divisió i la confrontació. Al nostre voltant, per tot arreu, trobem líders i estratègies amb l’objectiu d’enfrontar les persones per motius de raça, idioma, cultura, posició econòmica, gènere, orientació sexual, lleialtats a una idea, pertinença… Gairebé tot el que ens fa humans ha estat utilitzat per algú per generar una divisió més gran i construir murs més alts aixecats sobre la sospita i l’odi. D’aquesta manera, aparentment li hem girat l’esquena al concepte d’ubuntu, l’ètica africana que declara: “Sóc perquè ets” i “una persona és persona a través de les relacions amb altres persones”.

Què podem fer per revertir aquest abismal mal que estem causant als nostres fills i filles i, de fet, a nosaltres mateixos?

Els nens i nenes necessiten poder gaudir de moments en comunitat en què se’ls recordi el que compartim i on puguin apreciar les múltiples realitats del que significa ser humà. Necessiten espais on puguin explorar noves formes de pensament que desafiïn aquestes narratives de la confrontació, en els quals empatitzin amb els qui més es diferencien d’ells mateixos. Necessiten experiències concretes de comunió, comunitàries, que els recordin l’alegria i la bellesa que el món ofereix.

ASSITEJ entén que el teatre proporciona múltiples vies d’accés a un major sentiment de vinculació amb els altres, i (el que és més important) amb nosaltres mateixos.

Recentment, el New Victory Theater de Nova York va publicar els resultats de cinc anys d’estudi dels beneficis del teatre per a nens, nenes i joves. Una de les troballes més rellevants i inesperades és que l’exposició al teatre va oferir a aquests nens i nenes una esperança més gran en el futur. Els resultats es van contrastar en un grup de control en què, els qui no van assistir a representacions teatrals i tallers en aquest mateix període, van manifestar una percepció més pessimista de les seves possibilitats futures en termes d’oportunitats d’estudi i feina.

Per què és tan important l’esperança? L’esperança produeix energia positiva que es tradueix en confiança, força de voluntat, resistència i, finalment, en accions concretes per marcar una diferència en la vida pròpia i aliena. Tot nen necessita esperança.

Així doncs, comprometem-nos a portar un nen, nena o jove al teatre avui i a reunir el suport necessari per garantir que tots els nens i nenes tinguin accés a les arts i al teatre, independentment de les seves circumstàncies personals i socials. I pel que fa als qui treballem al sector, comprometem-nos a proporcionar experiències de qualitat que suposin un canvi en la forma en què les generacions més joves perceben el món: fem-ho pel bé del món actual i pel futur.

MISSATGE DE JOYEE (8 ANYS)

Tot està relacionat amb el teatre. Vaig néixer en un lloc on el teatre era molt especial. A l’Índia.

I encara que estava en un orfenat, sabia que el teatre era important allà. La meva mare és part del teatre. Jo sóc part del teatre. Faig House of Muchness, que és un tipus de teatre… fem espectacles. Coses com aquesta. Tots els nens tenen dret a fer coses divertides, com House of Muchness. També faig Bollywood perquè és d’on vinc.

Tot és teatre. És difícil d’explicar. No intentaria explicar-ho a algú que no ho entengués, simplement el portaria, li ensenyaria i així ho veuria ell mateix.

El teatre ets tu. Tot el que fas és teatre. Tot el que t’envolta és teatre. Tu ets teatre. Tot el teu cos treballa junt com en el teatre. Per fer un gran espectacle. I aquest espectacle és la teva vida.

Sense teatre no hi hauria imaginació. La gent no seria capaç de ser ella mateixa. Sense històries, tothom s’avorriria sempre. Estarien una mica tristos, no se sentirien gaire bé. Seria com la lluna. Ningú podria comunicar-se amb els altres pels barrets grans.

Si no tens imaginació… bé, l’única cosa que pot arreglar això és el teatre. Fa que aprenguis coses. Pot ensenyar-te coses sobre l’amor. Com es pot mirar de diferents maneres. I com diferents persones que potser no saben si poden estimar-se… doncs bé, sí que poden. Si és una història realment bona, pot canviar-nos de debò. El teatre és especial, és bo i és bonic. I hem de sentir tots els sentiments: si un espectacle ens fa sentir tristos, llavors també pot fer-nos sentir esperança… que alguna cosa bona pot passar després. I gairebé sempre passa.

MISSATGE DE JOJO (11 ANYS)

Tinc 11 anys i sóc dislèxica. Sóc una persona que diu algunes paraulotes. Vull que la gent m’entengui com sóc. Vull ser part d’alguna cosa. Sóc una persona que vol canviar el món. Formo part del Partit dels Nens, que va dels nens i les idees i la política en un espectacle de teatre. Podria començar a canviar el món d’aquesta manera.

El teatre és important perquè explica històries. Les històries ensenyen a generacions i generacions de persones el que està passant. D’on vénen, per què estan aquí i què hi fan, aquí. Coses que hem de saber. Així podem entendre la gent i el que fan.

El meu primer espectacle va ser en realitat un festival de música a Adelaida quan estava a la panxa de la meva mama. El primer espectacle de teatre que recordo va ser una òpera. Perquè la cosina del Roger és cantant d’òpera. El Roger era el meu avi.

M’encanta el teatre en el qual has de fer servir la imaginació, la teva pròpia imaginació, que és diferent a la dels altres. Aquest teatre en què les coses són difícils de veure o no hi són, has d’imaginar-te-les. Inventar-les. I llavors pots veure-les clarament. Però la gent pot tenir una història o imatges diferents al seu cap en comparació amb el que hi ha al meu cap.

Si no portes els nens al teatre, llavors el teatre s’acabarà. El teatre ensenya vides, cors i ànimes en acció. Si portés un nen al teatre, un nen petit, no li explicaria ni li diria res pel camí. Deixaria que ho veiés i que després m’ho expliqués.

Si em diguessin que no puc veure més teatre, m’entristiria, m’enfadaria.

Si no hagués vist algunes de les coses que he vist al teatre, no seria jo.

I m’agrada com sóc.

COLABORADORES: